Lia Vilahur: Ànima d’un jardí latent
La pintura com a ecosistemes en creixement entre natura i imaginació.
Lia Vilahur: Ànima d’un jardí latent, 28 de març – 19 d’abril
Inauguració: 28 de març, 17.30
La representació de la natura no sempre correspon a una simple transcripció del paisatge visible. Més aviat, pot configurar-se com un espai de construcció simbòlica en què observació, memòria orgànica i imaginació pictòrica es combinen per generar formes que oscil·len entre allò recognoscible i allò inventat.
La pràctica pictòrica de Lia Vilahur s’inscriu en aquest territori intermedi. Les seves composicions no descriuen un entorn natural específic; en canvi, construeixen ecosistemes visuals autònoms en els quals elements vegetals, estructures orgàniques i camps cromàtics translúcids conviuen dins d’espais pictòrics densos i expansius.
Mitjançant l’ús de l’acrílic sobre tela, l’artista desenvolupa un llenguatge caracteritzat per una notable intensitat cromàtica i per una construcció progressiva de capes i transparències. Fulles, flors, formes circulars i estructures radials emergeixen com fragments d’un sistema visual més ampli, suggerint processos de creixement, proliferació i transformació.
En aquest sentit, les obres no funcionen com a representacions del paisatge sinó com a estructures visuals en expansió en què la pintura sembla reproduir dinàmiques pròpies dels sistemes naturals: agregació, ramificació i mutació formal. Tal com escriu la mateixa artista en relació amb aquestes configuracions orgàniques: “En aquesta pintura, el pigment esdevé aigua. Flueix, respira, es transforma. Les formes emmarquen espais abstractes i entren en diàleg entre figura i fons, sense jerarquies fixes ni límits rígids. Tot està en moviment.”
Dins d’aquestes composicions també emergeix una dimensió lluminosa i serena, gairebé joiosa, impregnada d’un sentiment de confiança en la vitalitat dels processos naturals. Vilahur descriu el seu procés com un d’intuïtiu: “Dibuixo sense un pla predeterminat, deixant que la passió, el flux i l’escolta interior guiïn el pinzell. Com l’aigua, la pintura no s’imposa: s’adapta, envolta, penetra, es transforma.”
La presentació inclou també una intervenció mínima composta per petits elements de fusta pintada suspesos amb fil transparent. Aquestes formes tridimensionals discretes però significatives prolonguen en l’espai físic algunes de les lògiques cromàtiques i rítmiques presents en les pintures, establint una continuïtat entre superfície pictòrica i volum.
(Barcelona 1978) Lia Vilahur és una artista visual la pràctica de la qual se centra principalment en la pintura acrílica. La seva obra explora les relacions entre forma orgànica, color i estructura compositiva, generant paisatges pictòrics que combinen referències botàniques, imaginació formal i una intensa sensibilitat cromàtica.
Les seves obres construeixen espais visuals en què la natura apareix transformada en un sistema de formes en creixement, situat entre l’observació i l’abstracció. Mitjançant una elaboració meticulosa de capes pictòriques, Vilahur desenvolupa composicions que evoquen processos de proliferació i expansió característics dels ecosistemes naturals.