Entre sistema i absència, la percepció revela la seva pròpia inestabilitat.
Víctor Cano: Punts cecs, 27 de febrer – 22 de març
Inauguració: 27 de febrer, 17:30
En l’Antropocè, allò que determina el real rarament coincideix amb allò que es manifesta. Les infraestructures, els sistemes i les lògiques que configuren el món operen sovint per sota del llindar de la visibilitat, produint efectes materials a partir de dinàmiques que romanen essencialment invisibles.
La pràctica de Víctor Cano —històricament orientada cap als límits de la percepció, la inestabilitat de la mirada i l’emergència d’ordre des del que aparentment és caòtic— troba aquí un marc conceptual especialment coherent. Les obres no representen el món, sinó que interroguen les seves condicions de llegibilitat: allò que s’escapa, allò que es retira, allò que resta fora del camp perceptiu.
En aquest context, el Punts cec no designa una absència, sinó que opera com un dispositiu: un espai on la visibilitat revela la seva pròpia incompletesa i on la percepció es confronta amb les condicions que la fan possible.
L’exposició s’articula a partir d’un conjunt d’obres preexistents que, en la seva coexistència, configuren un camp de tensions entre sistema, interrupció i ambigüitat perceptiva. Més que objectes aïllats, les peces funcionen com a variacions dins d’una mateixa investigació sobre la inestabilitat del que pot ser vist, llegit o estabilitzat com a forma.
Després de la inauguració principal, el projecte s’ampliarà mitjançant una segona presentació que incorporarà un treball concebut específicament en diàleg amb el marc conceptual de l’espai i la seva recerca al voltant de l’Antropocè. Aquesta intervenció no es planteja com una extensió temàtica, sinó com un desplaçament conceptual.
De manera igualment rellevant, la pràctica de Cano es caracteritza per una notable capacitat tècnica i manual, en la qual l’execució material de l’obra no actua com a simple suport de la idea, sinó com a part constitutiva del procés d’investigació. La precisió operativa, el control del gest i la construcció minuciosa de les superfícies posen de manifest una relació directa entre pensament visual i resolució tècnica.
Artista plàstic i productor audiovisual, Víctor Cano es va graduar en Belles Arts entre la Universitat de Barcelona i la Hochschule für bildende Künste d’Hamburg, on es va especialitzar en imatge i so. Tot i que actualment centra la seva recerca en l’experimentació escultòrica, la seva pràctica artística s’origina en una multidisciplinarietat inherent i en una mirada orientada cap a allò universal. La seva obra neix d’una sensibilitat intensa envers el caos de l’infinitament petit i envers tot allò que habita als marges de la percepció conscient.
Graduat en el context de la pandèmia i després de les seves primeres experiències expositives, Víctor Cano va trobar en la incertesa un espai fèrtil de treball, no només en relació amb la producció material de l’obra, sinó també en la configuració progressiva d’una identitat artística. Durant l’últim any ha reprès la seva presència en el circuit expositiu amb una clara determinació de consolidar la seva trajectòria dins el marc exigent de l’art contemporani.