Un diàleg sobre la figura a través de la pintura i l’escultura.
Joaquín Jara & Sito Mújica: Insieme, una figura, 25 d’abril de 2026 – 14 de juny de 2026
Inauguració: 25 d’abril de 2026, de 17:30 a 21:30
Insieme, una figura proposa l’encontre de dos imaginaris personals, de dues veus diverses que es concreten en matèria pictòrica i escultòrica en una mateixa invitació a abordar la seva relació amb la figura.
Aquest pas à deux esdevé un pretext, o una invitació, per constatar que tota imatge o representació coneguda pel subjecte no roman mai inalterada, sinó que és inevitablement transformada per l’imaginari, el llenguatge, la memòria i el cos.
Si tota representació implica una relació entre passat i present, entre absència i presència, l’exposició estableix una posada en relació de dues maneres de reactivar l’impacte de les imatges i els símbols que construeixen els nostres significats, des dels models històrics i les referències clàssiques fins a la iconografia contemporània, la moda o les exploracions d’identitat de gènere.
Cada obra transforma, deconstrueix i reconstrueix la figura, traslladant-ne la potència a la creació personal i conjunta. Una imatge és, en veritat, la suma de totes les seves reconstruccions personals, i potser només ens podem aproximar al que té de real posant en comú el seu impacte.
D’alguna manera, recupera la seva força i la seva vigència quan emergeix de nou després de transitar i travessar-nos.
El caràcter múltiple d’una mateixa imatge es concreta en els dos retrats de l’actriu Capucine, construint una unitat d’obra a través de la reelaboració i el tractament personal d’una mateixa imatge com a punt de partida.
L’exposició convida a contemplar com, igual que en la tradició de la història de l’art, la figura continua sent un territori obert d’interpretació, reflexió i confrontació entre percepció, representació i significat.
Text de David Villanueva
Joaquín Jara desenvolupa una pràctica en què l’escultura s’entén com un procés expandit en relació amb l’entorn i les seves dinàmiques materials. El seu treball se situa en la intersecció entre escultura, acció i ecologia, a través d’intervencions en contextos naturals i urbans, així com de processos experimentals al taller, sovint vinculats a la participació d’altres agents vius.
Les obres sorgeixen de situacions en què materials, cos, temps i entorn interactuen juntament amb altres agents —humans i no humans— dins d’una mateixa operació escultòrica. El gest tècnic, les propietats físiques de cada material i l’acció de subjectes com insectes, plantes o fongs s’integren en la construcció de la peça.
Les peces resultants funcionen tant com a obres autònomes com a empremtes materials d’aquests processos. Es presenten com condensacions d’accions realitzades amb materials com ceràmica, fusta, bronze, escaiola o corda, i remeten a formes vinculades al cos, al ritual i al territori.
La seva pràctica entén l’escultura com un dispositiu de mediació entre matèria, cos i paisatge. El resultat és una producció en què tècnica, gest i intenció s’articulen per activar relacions entre allò humà i allò no humà.
https://joaquinjara.net / Instagram
Principalment pictòrica, l’obra de Sito Mújica s’organitza sota l’apel·latiu Copiadas, fent referència a la “no-autoria” i a una aparentment acotada originalitat formal. Té com a referent l’apropiació, desenvolupada a través d’exercicis gràfics que transiten des de la imatge digital fins a la tradició tècnica de les arts plàstiques.
En les seves peces més recents, subratlla el seu interès pels mètodes de representació i per la classificació i identificació d’imatges en els principals motors de cerca d’internet i sistemes automatitzats de reconeixement visual. A partir d’aquest context, construeix pintures basades en imatges digitals, imitant manualment la trama de mig to.
En aquestes obres s’integren elements figuratius amb icones plàstiques que evoquen l’abstracció, generant representacions simultànies o plans multicapa. Tot i ser úniques, les peces resulten de l’apropiació de pràctiques i representacions de diferents procedències.
El resultat és una hibridació entre iconografia grecoromana, la moda contemporània i la cultura gràfica del pop, proposant una combinació de codis que obre diverses vies de percepció.